Entre maons vells la molsa s’arrapa
a l’ofici de sobreviure.
Com una taca creix entre esquerdes i ordres insòlits .
Quants rectangles de llum conformen
la teva existència?
Quantes passes hauré de donar més?
Podré cercar el tot en el no res?
Un dia em vas dir sí,
no fa massa temps;
te’n recordes?
jo et vaig creure, però ara
necessito que sigui veritat
i deixar de vagar
en aquest laberint d’ombres i rectangles de llum.
Expectant, la meva vida caminava per un desert
somiant en una llum que m’ allunyés del fosc desig …
Jaume Piquet 