Un poema de mans

 

Són boniques les teves mans!

Mans per somiar.

 Des de les ungles,

 passant per l’ allargada dels teus dits

 fins la bellesa entremaliada de la teva anima.

 Mans desconegudes i conegudes de sempre.

 Mans amb dits de nena i anima de princesa.

Mans lletoses

 de primavera, escrivint l’ història de tots dos.

Mans netes,

 decidides, fermes

 que transformen la pedra de l’ oblit

en paraula viva.

Mans per tornar a somiar.

Mans per l’ enamorat.

Mans per enamorar-se.

Mans  per imaginar-me en paradisos carnals.

Sensuals, angelicals, tots ells bells.

Mans nues de nuesa.

Em dibuixen un somriure,

 diuen: a partir d’ avui mai més estaràs trist!

Vull aprendre a llegir- les.

Capbussar-me en el misteri del seu somni.

Les teves mans xiuxiuegen

 la teva història fresca

 mentre m’ acaricien amb el dors,

 en un gest suau,

que m’ evoca brisa , o matinada.

Mans féu que la vostre anima viatgi cap el tou dels vostres dits!

 i així , la meva anima alertada per la teva carícia,

(com la carpa daurada de l’estanc que puja a la superfície quan  

l’aigua trenca el seu silenci  )

 podrà trobar-se amb la teva.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s