Són boniques les teves mans!
Mans per somiar.
Des de les ungles,
passant per l’ allargada dels teus dits
fins la bellesa entremaliada de la teva anima.
Mans desconegudes i conegudes de sempre.
Mans amb dits de nena i anima de princesa.
Mans lletoses
de primavera, escrivint l’ història de tots dos.
Mans netes,
decidides, fermes
que transformen la pedra de l’ oblit
en paraula viva.
Mans per tornar a somiar.
Mans per l’ enamorat.
Mans per enamorar-se.
Mans per imaginar-me en paradisos carnals.
Sensuals, angelicals, tots ells bells.
Mans nues de nuesa.
Em dibuixen un somriure,
diuen: a partir d’ avui mai més estaràs trist!
Vull aprendre a llegir- les.
Capbussar-me en el misteri del seu somni.
Les teves mans xiuxiuegen
la teva història fresca
mentre m’ acaricien amb el dors,
en un gest suau,
que m’ evoca brisa , o matinada.
Mans féu que la vostre anima viatgi cap el tou dels vostres dits!
i així , la meva anima alertada per la teva carícia,
(com la carpa daurada de l’estanc que puja a la superfície quan
l’aigua trenca el seu silenci )
podrà trobar-se amb la teva.
Jaume Piquet 