Tic-tac

 

El tic –tac del rellotge al darrera, el mirall del temps endavant. Cabells blancs que treuen el cap i els anys lliscant per un pendent …La pujada?amors turgents , carnalitats que apuntaren l’ infinit, algunes glories ,efímeres; poques …Moltes menys que de nen va imaginar. L’ eternitat se li escolava, una i altra vegada , per les esquerdes dels seus dits i amarava el terra amb una sensació de fracàs. Sempre havia volgut ser diferent al pare i ara, ara què?… Encara que fos un espectre necessitava el seu trist sentit de mortalitat.

El pare sabia posar una cosa darrera l’ altre,  tic-tac ,tic-tac, sabia mirar el mirall, pentinar-se els cabells blancs, els pocs cabells blancs que restaven dempeus. I ell es tapava les orelles amb les mans per no sentir el tic-tac, mirava l’ esquena del vell, encorbada pel pes dels anys portats sense pena ni glòria, la seva parla pastosa,els seus silencis trenats  d’ Alzheimer i saviesa; pensava: ara és la meva, o ara o mai ,atraparé l’ eternitat, serà la meva darrera oportunitat per comunicar-me amb els Deus.

Volia saber que hi havia darrera del mirall , no era pas cosa d’ ara de sempre ho havia cercat ;en el seu darrer llibre “La teologia del mirall” reflexionava sobre aquesta investigació impossible. .. tot allò, a ulls d’ ara ,havia estat una vida perduda:un mirall sense retorn, un mirall trencat , un mirall que tan sols reflectia  possibilitat ; necessitava mirar el pare , enfrontar-se al mirall d’ una vegada i per sempre ; però sobretot  al seu tic –tac.

Anuncis

Home entre els homes

 

Sóc un home entre els altres homes,

 humà entre els humans,

nen entre els nens

i visc despullat de mi mateix

 fresc de paraula i de pensament.

Mediterrani

 

Ens capbussem en trossos de cel

i esfilagarses de mar,

és la història abrupta dels homes i

 de les dones de la nostre trista humanitat ,

que al capdavall,

és també la història de tu mateixa .

només així recobrarem antics alès ,i

la unitat que fins ara creies perduda.

Cuidar l’anima

CUIDAR L`ANIMA

Adorna  el teu cos amb les teles de la teva fantasia,

 dansa la melodia que ressona en el teu cor  i

cerca en la teva veu el so que et sigui propi!

Simplicitat

Compartir nueses i somnis ,

això és tot el que ens cal!

 

Musa

      

T`envio un nou poema

escrit

contra la meva voluntat ,

 o millor dit

que parla  a les seves esquenes.

Els seus creadors han estat

els esperits del somni

Guarda`l !

Guarda`l en la carpeta repetida de la teva memòria,

 no veus com dia i nit respira?

 No el sents per dins?

La escalfor que experimentes en la pell ,

(sí ,sí la que ara experimentes)

són les ganes de posseir-te,

d`entrar , impúdicament ,en el teu ventre,

 traspassar las escates de la teva  pell ,

em perdo quan et trobo , quin foc insondable de plaer!

la paraula ja no és paraula ,

calla i es torna vida ,

 no em vull salvar

intentaré no salvar-me mai més

em sé tan gran en la meva poquesa!

 Lluny de tu el temps es un riu que no es sap riu

i com  no he entès abans

 que la llibertat es deixar que la teva anima atrapi la meva!

fa massa temps que navego per un riu que no es sap riu .

quan podríem començar a crear-nos?

 

 

 

ASSAJOS ALQUÍMICS

     El centre infinit ,

l`infinit de tots els úters,

 em trasbalsava;

 era l`art dels alquímics !

 les pedres es convertiren en or ,

 la mort en vida , 

La recança que brandava punyals 

esdevingué  una esperança tranquil·la !

El sofriment alegria,

 el pesant fou lleuger,

s`aplanaren les muntanyes

i el camí prengué la mesura del pas de cadascú.