Amamantar-se

    

M`amamanto d’espais inexistents ,

 en musiques insonores

 i olors que no alenen.

 M`amamanto de tot allò que trobo

 i ho prenc dins meu,

 igual que la llet daurada

 que em retornà l`alè

des del darrer ofec.

Flairejo els tres mil olors

 encabits en l`aire dels meus pulmons

i només aleshores , comprenc!;

comprenc el color suau de la fusta ,

la forma àgil de la palmera

i la solidesa tan blanca de la roca.

 Flairejo, igual que un gos ,

els racons i

 el meu rostre s`alimenta d`un nèctar suavíssim,

escolto el subtil batec de cada espai

 i descobreixo en cada amamantament

un lloc nou on amamantar-me.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s